Atajos

Martí Riera és el J. D. Salinger -o si ho prefereixen el Thomas Pynchon- del còmic d’aquí; un creador fonamental, i malauradament no prou conegut, del còmic underground amb una obra de culte que no s’haurien de perdre, que des de fa anys viu refugiat del frenesí urbà en un poble de la costa catalana. Obsessionat amb el crim i la decadència moral, amb els mons de pur malson i la progressiva immersió en la bogeria de la nostra civilització, de tant en tant Martí torna per lliurar-nos petites meravelles tan desoladores com “Atajos”, un recopilatori de relats apareguts al llarg dels anys que Ediciones La Cúpula recopila ara en una cuidada edició imprescindible.

Si alguna vegada s’han preguntat què va ser d’Henry Spencer, el protagonista de la llegendària opera prima de David Lynch “Cabeza borradora”, haurien de fer-li un cop d’ull a “Atajos” de Martí Riera, sens dubte el nostre D.L. local. En la primera de les seves històries trobaran a Henry reconvertit en un tal Óscar, caminant com un walking dead per un suburbi replet d’enderrocs i fàbriques pestilents, i embogit per culpa d’una primera erecció que li assalta inesperadament en plena maduresa.

Així és l’al·lucinat món de Martí, una imprescindible referència del nostre underground, autor d’obres de culte com “Taxista” o “Dr. Vértigo” que, com bé assenyalen Ignacio Vidal-Folch i Ramón de Espanya, en el seu ja clàssic assaig “El canon de los còmics”, beu a parts iguals del traç angulós de Chester Gould i dels relats apocalíptics del Paul Schrader més inspirat de la dècada dels setanta. Més de trenta anys després del seu debut en la revista El víbora, Ediciones La Cúpula ens ofereix ara aquest “Atajos”, una sorprenent col·lecció de pertorbadors i magistrals relats, a mig camí entre la crònica negra espanyola i la més infecciosa literatura pulp, que demostra que Martí segueix visitant amb regularitat els inferns lovecraftians i tornant al món real per posar-se a dibuixar davant el tauler. Així ho demostren peces mestres hiper-breus com “Lo real” o “Sed de sangre”, on el propi dibuixant atrapat dins la vinyeta és l’encarregat de tancar la narració.

La seva breu i intensa obra és un secret a veus per tots aquells que estimen els còmics alienígenes del gran Charles Burns, l’esperit salvatge dels relats de Chester Brown o les fugides psicògenes de les millors pel·lícules de Lynch; per tots aquells que saben apreciar els relats dels escriptors del dirty realism nord-americà, del “esperpento” espanyol o de la “literatura fantàstica” tal com la va entendre un esperit heterodox com Juan Rulfo, de qui Martí adapta un dels seus relats. Els éssers alienats sense salvació, el sexe disfuncional, la paranoia i el deliri, la passió gairebé sexual per la violència i les armes, l’horror de la guerra, la bogeria que emergeix inesperadament dels barris residencials, els monstres quotidians i els psicòpates sense glamur es conjuren en aquesta obra major que no haurien de perdre’s. Com sol ocórrer amb tots els autors que gosen explorar el costat més bèstia de la vida, res els semblarà igual després de llegir a Martí. Queden avisats!

Puntuació: 4 out of 5 stars